Referències a la narració cavalleresca Pierres de Provença en les històries de la literatura catalana

摘要

La producció prosística de la literatura catalana als segles XVII i XVIII va estar força discreta. Tradicionalment la historiografia literària la catalogava sota l’etiqueta de la Decadència i a tot estirar recollia només els poetes més destacats (F. V. Garcia, F. Fontanella i J. Romaguera) i alguns historiadors. És en aquest context d’incúria historiogràfica on cal entendre la manca d’atenció que ha rebut una novel·la cavalleresca breu com és el Pierres de Provença, que té la peculiaritat d’ésser una traducció des del francés a través del castellà. Entre les esparses al·lusions fetes a la novel·la des de finals del segle XIX solem trobar molt poca informació rellevant, de manera que a penes podríem omplir una entrada no massa extensa en un diccionari de literatura. L’objectiu de l’article és revisar què s’ha dit sobre una novel·la que ha estat massa temps a l’ombra per tal de poder decidir futures línies d’investigació.