Pròleg

摘要

Dono les gràcies a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) per l'oportunitat de fer el pròleg, juntament amb el president de l'Institut, d'aquest número de Contributions to Science, una eina excel·lent per difondre la ciència catalana arreu del món. El 2013, la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans està celebrant els cent anys de les Normes ortogràfiques, una commemoració que fa justícia a un fet cabdal per a la consolidació I supervivència de la nostra llengua. El català sobreviurà en la mesura que tingui coses interessants a dir I, òbviament, en el terreny del coneixement. El coneixement no s'adquireix per preparar-nos per la vida; ha de ser part important de la nostra vida. El desig d'aprendre I descobrir I l'encoratjament del propi sentit de curiositat I creativitat ens haurien d'acompanyar al llarg de la nostra vida. Allò que diuen de «l'arbre de la paciència d'amargues arrels, però de dolços fruits» és, en bona mesura, aplicable al coneixement, ja que genera una gran satisfacció de forma progressiva I contribueix al creixement intellectual I humà, per no parlar dels seus efectes saludables en qualsevol societat oberta al progrés. Al llarg de la història, molts filòsofs s'han referit a una teoria del coneixement: per a Plató, el coneixement és l'aliment de l'ànima; Aristòtil sosté, però, que els grans coneixements engendren grans dubtes. Les institucions I les administracions públiques no poden -ni volen-quedar excloses d'aquestes reflexions. Facilitar les estructures, els recursos I els mitjans per a la promoció I la divulgació científica forma part de les nostres competències més bàsiques, fins I tot, en les pitjors circumstàncies econòmiques.