Writing with the eyes. On the Nobel Prize in Literature awarded to Herta Mueller

摘要

With Herta Mueller, the 2009 Nobel Prize for Literature was awarded to a writer who comes from the German-speaking minority in the region of Banat, Romania. Muller began to write in clear opposition to the 'German identity' of the minority in Banat, which evoked among other things her father's Nazi past, but also in opposition to an official style based on a supposed monolithic Romanian identity and a social realism that left no room for individual expression. Confrontations with the secret police developed almost immediately. In 1987 she left for Germany, where she has lived ever since. She has published numerous works of fiction as well as essays, and is the recipient of many literary prizes. The Nobel Prize committee cited the sobriety and objectivism of her prose, which depicts impressive landscapes of the dispossessed, and praised the intensity of her poetic language. Herta Muller's works are systematically based on autobiography, and therefore on memory. Her writing is full of short sentences that succeed each other inexorably and lack any subordination. The plot of the story is woven through images that gradually fill with meaning as the story develops. In my opinion, this is the most spectacular characteristic of this author's writing, in which the power of language to unmask an appalling reality is acknowledged. A desolate, provocative, magnificent language... and one that is extraordinarily difficult to translate. Perhaps this is why the author is so little known in Catalonia.%Amb Herta Muller, el Premi Nobel de Literatura 2009 va ser atorgat a una escriptora que prové de la minoria de llengua alemanya localitzada a la regió de Banat, a Romania. Muller va començar a escriure en clara oposició a la "identitat alemanya" de la minoria a Banat, que evocava, entre altres coses, el passat nazi del seu pare, però també en oposició a un estil oficial basat en una identitat romanesa monolítica i a un realisme social que no deixava espai per a l'expressió individual. Els enfrontaments amb la policia secreta es van desenvolupar gairebé immediatament. El 1987 se'n va anar a Alemanya, on ha viscut des de llavors. Ha publicat nombroses obres de ficció i d'assaig, i també ha rebut molts premis literaris. El Comitè del Premi Nobel va citar la sobrietat i l'objectivisme de la seva prosa, que representa els impressionants paisatges dels desposseïts, i va elogiar la intensitat del seu llenguatge poètic. Les obres de Herta MuEller es basen sistemàticament en l'autobiografia i, per tant, en la memòria. La seva escriptura és plena de frases curtes que se succeeixen inexorablement i no tenen cap subordinació. La trama de la història es teixeix per mitjà d'imatges que a poc a poc s'omplen de significat a mesura que es desenvolupa la història. Al meu entendre, aquesta és la característica més espectacular de l'escriptura d'aquesta autora, en la qual es reconeix el poder del llenguatge per a desemmascarar una terrible realitat. Un llenguatge desolat, provocador, magnífic... i que és extraordinàriament difícil de traduir. Potser per això l'autora és tan poc coneguda a Catalunya.