Cuidados bucales con llantén o clorhexidina versus bicarbonato sódico en el tratamiento de la mucositis oral en pacientes oncológicos

摘要

[cat] Objectius: Comparar l’efectivitat de la infusió de llantèn o clorhexidina al 0,12% versus la dissolució aqüosa de bicarbonat sòdic al 5%, en el tractament simptomàtic de la mucositis oral. Hipòtesi: El temps de curació de la mucositis oral mitjançant infusió de llantèn o clorhexidina al 0,12% serà inferior que amb bicarbonat sodic 5%. Metodologia: Estudi multicèntric, assaig clinic fase III aleatoritzat, triple cec. Mostra estimada de 45 pacients (15 per branca) afectes de tumor sòlid amb mucositis grau II-III durant la quimioteràpia (α:5%, β: 20). Període Inclusió: 2006 a 2009. Els pacients foren randomitzats a rebre durant un brot de mucositis: *Branca A: Bicarbonat sòdic 5% + Bicarbonat sòdic 5%; *Branca B: Bicarbonat sòdic 5% + infusió de llantèn; *Branca C: Bicarbonat sòdic al 5% + Clorhexidina al 0,12%; durant un període de tractament de 14 dies. Les variables d’estudi foren: grau de mucositis (OMS), dolor (EVA), qualitat de vida (EORTC QLQ-C30), nivells de neutròfils, fàrmac i dosi de quimioteràpia rebuda, pes, ingesta i dades sociodemogràfiques. Els pacients varen ser avaluats presencialment el dia 0, 7, 14 o curació; així com monitoritzats diàriament amb diari de camp i trucada telefònica. S’han obtingut els permisos necessaris de l’AEMPS i CEICs de referència. Resultats: Foren randomitzats 60 pacients dels quals han estat avaluats 50 participants per retirada de 10 pacients. El 38% (19) de la mostra se van rebre glopeig amb Bicarbonat-Clorhexidina, un 32% (16) va rebre Bicarbonat-Bicarbonat i la resta glopeig de Bicarbonat-Llanten. El 52% (26) dels casos foren dones, amb una edat situada en 59,5 anys (DS: 14,3). La mitjana de cicles de tractaments quimioteràpics realitzats fou de 3,6 (DS: 3,2). El 65,3% (32) dels pacients van rebre algun tipus de tractament mucotòxic en el darrer cicle de quimioteràpia. Els participants presentaren a l’inici de l’estudi un nivell de mucositis de grau II en el 86% (43) dels casos, essent la resta de grau III. El dolor mig basal fou de 4 punts (DS: 2,6) segons EVA. El temps mig de tractament per al global de la mostra fou de 8,8 dies (DS: 4,1), rang 2 a 14 dies. Dels 50 pacients inclosos, 34 d’ells arribaren a la curació total (grau 0), presentant una diferència de 2 dies d’evolució a favor del glopeig exclusiu de bicarbonat, 5 dies [IC 95%: 3,99-6,55] front als grups amb clorhexidina 7 dies [IC 95%: 5,33-8,98] i llanten 7 dies [IC 95%: 5,27-8,53] (p=0,991). El grau de dolor dels pacients va evolucionar favorablement durant els 14 dies de tractament situant-se al final de l’estudi amb un EVA=1 (DS:1,8), no s’apreciaren diferencies segons el glopeig (p=0,762). Al finalitzar els 14 dies de tractament, un 98% (49) dels pacients toleraven liquids i solids sense diferencies pel glopeig rebut (p=0,702). La qualitat de vida global basal fou de 53 punts (DS: 21,2) de mitjana (rang 0 a 83), sense millora a la resolució de la mucositis. No s’observa diferència en l’evolució de la qualitat de vida dels pacients entre el pre i el post tractament de la mucositis (p=0,670), ni segons glopeig (p=0,164) No existeixen diferències concloents vers el millor glopeig en el tractament de la mucositis oral, però cal destacar la rellevància clínica de l’ús dels glopejos de bicarbonat sòdic exclusivament, els quals milloren el temps de curació respecte a la resta. El procés evolutiu de la mucositis oral provoca una millora en el control del dolor amb el pas del temps. No s’aprecien diferències en la qualitat de vida dels pacients a l’inici i final de la mucositis. Les àrees emocionals i socials presenten major afectació, així com una major presència d’anorexia i fatiga.