La morfologia verbal del 'Llibre dels feits' en el context de l’evolució de la llengua Verb morphology in the 'Llibre dels feits' in the context of the evolution of Catalan

摘要

El text del Llibre dels fets manifesta un alt grau de variació morfològica (com ho fan molts altres textos medievals). Prenem aquesta variació com a punt de partida per explorar fenòmens d’interès en l’evolució de la morfologia verbal que hem observat a través del corpus CICA, oferint alguna interpretació de les freqüències relatives en el LF. També prenem en consideració elements de variació entre el manuscrit més antic H (1343) i el segon ms. del segle XV, el ms. C (1380). Els temes investigats són: 1. afixos innovats: el passat perfectiu en -r-, el passat perfectiu perifràstic, la desinència de laudsegona persona del plural en l’indicatiu i subjuntiu (-ts ~ -u), i en l’imperatiu (-t ~ -ts); 2. els radicals velaritzats (a) en el «morfoma L» (1SG del present d’indicatiu més tot el present de subjuntiu), i (b) en el «morfoma PiTA» (‘pretèrit i temps afins’); 3. altres canvis en el «morfoma PiTA»: el reemplaçament de les formes «fortes» (rizotòniques)per les «febles» (arrizotòniques), i el retrocés dels radicals terminats en sibilant; 4. futurudi condicional: (a) formes sincopades en la conjugació III (p.e. partrà), (b) futur i condicional partit (conseylar-vos-hia) en contra del model amb clítics posposats ud(conseylaria-vos); 5. infinitiu: retrocés de -er tònic, i trasllat de conjugació II a III