Nuevas aportaciones para el estudio de las sonatas de Domenico Scarlatti los manuscritos del Archivo de Música de las Catedrales de Zaragoza /

摘要

Tradicionalment, s'ha donat per descomptat que la difusió de la música de Domenico Scarlatti durant el segle XVIII a Espanya fou escassa. Es creia que la circulació de música de tecla es va circumscriure a la cort de Madrid i la seva propera àrea d'influència, sobretot, per dues raons. La primera, pel fet que el nombre de còpies manuscrites trobades als arxius espanyols era reduïda, cosa que ha canviat en els darrers últims anys. La segona, pel desconeixement de que podria existir a Espanya una gran col·lecció de sonates realitzada en vida de Domenico Scarlatti. No obstant això, el descobriment dels manuscrits de sonates existents a Saragossa, dut a terme pel Dr. José Vicente González Valle, ha permès disposar d'un nou fons documental d'especial transcendència per als investigadors. La present tesi doctoral, que suposa el primer treball realitzat sobre aquestes fonts espanyoles a nivell internacional, ha donat lloc a l'aflorament de noves dades inèdites; i conseqüentment, ha posat de manifest la necessitat de revisar algunes de les tesis assumides pels investigadors més rellevants sobre aquesta matèria. A partir del meu estudi, he arribat a la conclusió que els còdexs van poder ser originàriament propietat del compositor espanyol, d'origen aragonès, José de Nebra, que va estar més de quaranta anys al servei de la cort espanyola. La col·lecció de sonates de Saragossa tindria el seu origen a la possible relació existent entre D. Scarlatti i José de Nebra; músics que van coexistir en la cort des de 1733 (any en què Ferran VI i Maria Bàrbara de Bragança es van instal·lar definitivament a Madrid) fins a 1757 (any de la mort de D. Scarlatti). Considerant el nombre d'obres, l'origen dels manuscrits, els copistes que hi intervenen, la data primerenca de còpia de la música, i el valor musicològic de les versions contingudes, no hi ha cap dubte que la col·lecció de Saragossa és única a Espanya, situant-se al mateix nivell de les col·leccions de Venècia i Parma.