El dret a la vaga i les seves limitacions : la protecció constitucional del dret a la vaga i la necessitat del seu desenvolupament legal

摘要

En els últims set anys, l’economia espanyola ha sofert transformacions profundes que han aguditzat el desmantellament del nostre fràgil Estat del benestar i la precarització permanent dels drets socials de la classe treballadora. Es podria afirmar que durant aquests anys de crisi, estem assistint no només a una alteració del cicle econòmic sinó, fins i tot, a un canvi de paradigma en les relacions laborals i a una ruptura del pacte constitucional de 1978. En aquest sentit, la vaga sorgeix com a instrument de les persones treballadores per intentar reequilibrar les relacions laborals i com a element de transformació social, econòmica i política. Tanmateix, la regulació espanyola del dret a la vaga és una qüestió pendent. Malgrat el mandat constitucional, l’article 28.2 de la Constitució espanyola de 1978 encara no ha estat objecte de desenvolupament legal, el que es tradueix en l’existència de clares insuficiències en la protecció efectiva d’aquest dret, sobretot en l’àmbit dels serveis essencials per a la comunitat. Des d’una perspectiva crítica amb el context polític i jurídic actual i amb l’evolució de les relacions laborals a l’Estat espanyol, l’objecte d’estudi proposat rau en l’anàlisi de les diferents limitacions -constitucionals, legals i administratives - que pateix l’exercici del dret a la vaga; i pretén reflexionar, tot oferint propostes, sobre la necessitat d’un eventual marc legal regulador, que eviti que aquest dret fonamental -que hauria de gaudir d’una efectiva protecció reforçada- quedi desprotegit, o buidat de la seva efectivitat.