La Modificación sustancial de las condiciones de trabajo y la inaplicación del convenio colectivo como instrumentos de mantenimientos del empleo tras la reforma laboral de 2012

摘要

Un dels objectius bàsics de la reforma laboral de 2012 és el foment de la flexibilitat interna com a instrument alternatiu a l'acomiadament dels treballadors. És a dir, es defensa que una ocupació més flexible en les seves condicions essencials (funcions, ordenació del temps de treball, lloc de treball, retribucions…) evitaria o, almenys, reduiria els acomiadaments, ja que les empreses podrien fer front a les seves necessitats productives i/o organitzatives sense haver de recórrer a aquells. I seguint aquesta lògica, la reforma citada ha ampliat, d'una forma important, les possibilitats de modificació, sovint unilateral, de les condicions essencials de treball dels treballadors per part de l'empresa. L'objectiu d'aquest treball és analitzar amb detall dos de les mesures concretes de flexibilitat interna, clarament interrelacionades entre sí, així com de quina manera la reforma laboral de 2012 es pretén contribueixi a mantenir l'ocupació en una empresa. Aquestes dues mesures són la modificació substancial de les condicions de treball (article 41 de l'Estatut dels Treballadors) i la inaplicació de determinades condicions de treball regulades en un conveni col·lectiu (article 82.3 de l'Estatut dels Treballadors).