Llegim en parella influència de la tutoria entre iguals en la comprensió i l'autoconcepte lector /

摘要

L'objectiu d'aquesta recerca és cercar evidències de la potencialitat del programa Llegim en parella, que proposa la tutoria entre iguals com a mètode per al desenvolupament de la competència lectora; centrant-nos en dos aspectes clau com són la comprensió lectora i l'autoconcepte lector. Es tracta d'un estudi amb un disseny de multiplicitat metodològica que ens possibilita fer una aproximació, per una banda quantitativa que ens permet identificar els canvis que es produeixin en cada una de les variables analitzades: comprensió i autoconcepte lector. Per després, amb una aproximació qualitativa realitzar l'anàlisi del procés –especialment de la interacció d'una submostra de parelles- que ens ajudi a reconèixer els moments i les actuacions responsables dels canvis detectats. L'estudi es realitza amb una mostra de 577 alumnes, dels quals 441 alumnes formen part del grup d'intervenció i 136 alumnes formen part del grup de comparació, i 20 mestres pertanyents a 10 centres educatius que, durant els cursos 2008-09, 2009-10 i 2010-11, estaven desenvolupant el programa Llegim en parella. La investigació se situa en el context natural de l'aula. Els resultats quantitatius ens indiquen que hi ha diferències significatives entre el pretest i el postest de tots els alumnes del grup d'intervenció per a la variable de comprensió lectora en les diferents modalitats de tutoria (fixa i recíproca), així com pels rols desenvolupats (tutor i tutorat). Els resultats de l'anàlisi del procés ens mostra que les millores es produeixen per la utilització de les estratègies lectores, tant cognitives com metacognitives que proposa l'estructura de les sessions del programa Llegim en parella, així com també per les ajudes en bastida que ofereixen els tutors als seus tutorats per a millorar la comprensió lectora. S'observa que les situacions més riques tenen lloc en la interacció que es produeix entre ambdós alumnes, per tal de resoldre les preguntes de comprensió inferencials i profundes formulades. Pel que fa a l'autoconcepte lector, els resultats quantitatius ens mostren que es produeixen diferències significatives entre el pretest i el postest dels alumnes que desenvolupen el rol de tutors, cosa que no es produeix en els tutorats, ni en l'alumnat que desenvolupa la tutoria recíproca. L'anàlisi de la interactivitat ens fa adonar que els alumnes tutors, pel fet de desenvolupar el seu rol, disposen d'elements per a la millora del seu autoconcepte lector i, en canvi, els alumnes tutorats generalment atribueixen les millores obtingudes a l'ajuda del tutor, no als seus propis esforços, i no es perceben com a millors lectors. Els alumnes participants en les tutories recíproques en disposar de la meitat de sessions per a desenvolupar un i altre rol, probablement no tenen prou temps per a mostrar canvis en el seu autoconcepte lector. Així mateix, es detecten els processos de reflexió metacognitiva com a factors que poden potenciar la millora de l'autoconcepte lector en fer més conscients els alumnes de les seves capacitats i possibilitats de millora. Paraules clau: educació inclusiva, aprenentatge cooperatiu, aprenentatge entre iguals, tutoria entre iguals, competència lectora, comprensió lectora, autoconcepte lector.