The Affix-like Status of Certain Verbal Elements

摘要

Aquest treball explica el comportament sintàctic de les seqüències verbals de dos verbs (Vl+V2) -i en particular les seqüències haver + participi, va + infinitiu, i verbs modals epistèmics + infinitiu- del català com a resultat de les característiques sintàctiques i morfològiques de V 1. Aquestes característiques són les de tenir les especificacions següents dels trets dels afixos: [+sintàctic-morfològic]. D'aquesta manera es prediu el seu comportament si seguim la teoria de la incorporació de Baker (1988) i les modificacions que en fa Roberts (1991) amb la seva proposta de l'excorporació. Els trets esmentats tenen com a conseqüència que els dos elements verbals sempre siguin adjacents en catala juntament amb l'assumpció que els V1 de la seqüència seleccionen els V2 i que aquesta selecció implica subcategorització morfològica. Aquest tipus de subcategorització té com a conseqüència la creació d'un slot a l'estructura que demana la substitució en el curs de la derivació. Tres prediccions cabdals es deriven de la consideració de V1 com a afix: (a) que l'element V2 no pugui moure's un cop s'ha incorporat a menys que no hi hagi un element XO que el pugui substituir (un altre V); (b) que l'element seleccionador tampoc no pugui moure's (pel Stray Affix Principle ), i (c) que la incorporació és obligatòria.