Aquesta tesis doctoral s'emmarca dins els estudis de radó que es duen a terme en la Unitat de Física de les Radiacions (UFR) del Departament de Física de la UAB i les seves principals aportacions es poden agrupar en tres blocs: Instrumentació, Protecció Radiològica i Geologia. S'ha caracteritzat la instrumentació disponible a la UFR per a la mesura de la concentració d'activitat de radó en aire, aigua i en el sòl, tant en condicions normals com en condicions extremes (altes temperatura, humitat, nivells de radó,...). S'han dut a terme exercicis de calibratge i intercomparació i s'ha desenvolupat us sistema de qualitat interna que constitueix un primer pas cap a la implementació de la norma ISO/IEC-17025. S'ha modelitzat i aplicat a un cas real l'efecte de les variacions de la pressió atmosfèrica sobre les diferències de pressió entre un recinte tancat i l'aire del sòl sota seu, responsables de l'entrada de radó per advecció dins els edificis. S'ha dut a terme un estudi sistemàtic dels nivells de radó en llocs de treball soterranis i/o tipificats en el Real Decreto 783/2001 per tal de caracteritzar-los des del punt de vista dels nivells de radó als quals els treballadors es poden veure exposats. En alguns dels llocs de treball estudiats com coves turístiques, antigues mines que ara són museus, o balnearis, es poden trobar condicions ambientals extremes, motiu pel qual és imprescindible disposar d'instrumentació optimitzada per a aquestes condicions. S'ha dut a terme un estudi molt exhaustiu en la zona volcànica de La Garrotxa i en els pobles propers a la falla d'Amer. Aquesta zona presenta dues característiques que la fan especialment interessant per a dur a terme estudis de radó no només des del punt de vista de la protecció radiològica sinó que també des del punt de vista geològic. Efectivament, en la zona volcànica de La Garrotxa s'ha identificat un comportament estacional dels nivells de radó en recintes tancats situats just sobre materials volcànics oposat el dels recintes situats sobre materials no volcànics. Aquest comportament, que té implicacions importants en la determinació de la dosis de radó que rep la població, s'ha pogut explicar tenint en compte les característiques geològiques de la zona volcànica, on la presència de colades de lava diferents alternades amb materials sedimentaris ha permès la formació de canals subterranis per on el gas radó pot ser transportat grans distàncies. En particular, s'ha descobert la gran influència que els anomenats bufadors (orificis del sòl per on surt un flux d'aire) poden tenir sobre els nivells de radó. També s'ha vist que la presència de falles properes que encara poden ser actives, com és el cas de la falla d'Amer, pot afavorir els fluxos de radó cap a la superfície. Aquestes troballes han portat als membres de la UFR a obrir una nova línia de recerca en la qual el radó s'utilitza com una eina indicadora de la presència de falles actives en una zona determinada.
展开▼
