Virus del papil.loma humà com a factor pronòstic en les neoplàsies malignes de la vulva i de la vagina

摘要

[cat] El Virus del Papil•loma Humà (VPH) està implicat en la patogènesis dels tumors del tracte genital femení i es detecta en la pràctica totalitat dels carcinomes de cèrvix, considerant-se una causa necessària per al seu desenvolupament. El VPH també sembla estar involucrat en una proporció de tumors de la vulva i de la vagina, però al contrari que en el cèrvix, els carcinomes escamosos de la vulva (CEV) i de la vagina (CEVa) es desenvolupen seguint dues vies etiopatogèniques diferents: una relacionada amb la infecció pel VPH i una independent de la infecció viral. Degut a la baixa incidència de tumors en aquestes localitzacions, hi ha molt pocs coneixements sobre la epidemiologia, les característiques histològiques i les conseqüències clíniques dels tumors relacionats amb el VPH.Per altra banda, en totes aquestes localitzacions, tant les lesions premalignes com els carcinomes relacionats amb el VPH semblen presentar una morfologia basaloide o condilomatosa, mentre que els carcinomes no relacionats amb el VPH són generalment queratinitzants. Des de fa un temps s’ha evidenciat que la sobrexpressió de p16ink4a es troba de manera uniforme en totes les lesions premalignes i malignes del cèrvix uterí i d’altres localitzacions, com l’amígdala, la vulva o la regió anorectal, associades a la infecció el VPH i s’ha proposat coma marcador d’aquesta infecció viral.L’objectiu de la tesi va ser estudiar un grup ampli de lesions de vulva i de vagina analitzant la presència o no de VPH i determinar si existeixen característiques morfològiques, immunohistoquímiques i clínico-patològiques diferencials entre els tumors positius i els negatius per al VPH.Com a metodologia es va avaluar retrospectivament els casos de CEVa i CEV diagnosticats a l’Hospital Clínic, a l’Hospital de la Vall d’Hebrón, a l’Instituto Portugués de Oncología de Lisboa i a l’Hospital de Vic, entre 1989 i el 2009. El VPH es va detectar mitjançant tècniques de PCR utilitzant primers SPF-10 i tipificat amb el mètode INNO-LIPA HPV. També es van realitzar tècniques de immunohistoquímica per la detecció de p16ink4A i p53. Es va realitzar l’anàlisi de la supervivència global (OS) i de la supervivència lliure de malaltia (DFS) mitjançant corbes de Kaplan- Meier i anàlisis multivariades utilitzant el model de Cox.Els resultats que es van obtenir van ser que tant el CEV com el CEVa presenten dues vies etiopatogèniques, una en relació a la infecció pel VPH i una independent de la infecció viral. El tipus viral més freqüent és el VPH de tipus 16. La tinció immunohistoquímica amb p16ink4 mostra una gran especificitat i sensibilitat per al diagnòstic dels carcinomes escamosos de vagina associats al VPH, i és una tècnica útil i simple per a classificar-los etiològicament. Les dones amb CEV associat al VPH presenten un pronòstic similar a les dones amb carcinomes no relacionats amb el VPH, mentre que les pacients amb CEVa relacionat amb el VPH tenen una millor supervivència global i supervivència lliure de malaltia. Aquesta supervivència està limitada als estadis I i II de la malaltia.Les lesions vulvars intraepitelials negatives per a la infecció del VPH poden adoptar, ocasionalment, una morfologia basaloide i confondre’s amb un VIN de tipus clàssic (relacionat amb el VPH), per això, la tinció immunohistoquímica amb p16(ink4a) i p53 poden ser útils en l’adequada classificació d’aquestes lesions.