Estudi crític/analític de la bibliografia espanyola sobre la tècnica del gravat calcogràfic: la seva incidència en l'ensenyament oficial superior

摘要

[cat] La investigació que presentem tracta de la tècnica del gravat calcogràfic. Hem escollit aquest tipus de gravat perquè històricament, a l'Acadèmia, va ésser l'únic que va arribar a considerar-se noble i fer-se un lloc entre les Belles Arts. La Xilografia, i més tard la Litografia, van estar més al servei de l'edició i no van aconseguir l'interès de l'Acadèmia fins pràcticament el nostre segle. Per poder fer una análisis exhaustiva sobre aquests procediments ens hem remés a les fonts bibliogràfiques que en parlen. Com que ens centrem en l'estudi de la calcografia d'aquí hem seleccionat els textos escrits en espanyol. Tal vegada, però, ens veurem obligats a fer incursions a obres estrangeres, i ben especialment franceses, ja que com veurem, som molt deutors de les produccions del país veí. En el moment de cercar la bibliografia no créiem trobar gaires textos, atès els pocs que a priori coneixiem, i fins i tot temíem no poder localitzar material suficiente per a estructurar un treball de l'envergadura d'una tesi. La temença era ben bé infundada ja que a mesura que hem anat escorcollant biblioteques ha anat sorgint material i hem pogut constatar, com es mostra en aquest treball, que existiesen més obres de les que es citen quan es parla del tema: és aidr, que el nostre passat, almenas en calcografia, és molt més ric del que acostumem a pensar. En aquest sentit ens resulta molt satisfactori poder oferir una catalogació dels textos que hem localitzat, alguns d'ells caiguts en l'oblit i enterrats en les lleixes de les biblioteques. La bibliografia que hem analitzat és molt diversa: des del llibre que, de forma específica, tracta de les tècniques calcogràfiques, a capítols d'obres de temàtica més àmplia, passant per articles de revistes, d'enciclopèdies, diccionaris, tractats sobre pintura, dibuix. Hem acotat el nostre estudi a mitjans del segle XX. A partir dels anys cinquanta comencer a ésser abundosos i no els hem inclòs ja que multiplicarien en excès l'extensió del treball i, a diferència dels analitzats aquí, es poden trobar encara fàcilment a les llibreries. Cal precisar, també, que hem prescindit dels articles apareguts en el nostre segle a diccionaris i enciclopèdies degut a la seva proliferació i a la manca de novetats sobre el tema que estudien. Puntualitzar, per últim, que no ens ha semblat procedent analitzar, del segle XIX, els manuals abocats exclusivament al món editorial defugint qualsevol consideració artística. La catalogació de tota la bibliografia examinada ens ha servit de punt de partida per estructurar un estudi comparatiu i abordar la calcografia des de diferents àmbits. a) Tècnic: Els diversos procediments calcogràfics (burí, aiguafort, aiguatinta, gravat al fum, al llapis.) s'han valorat de formes ben diferents al llarg del temps. Procediments que semblaven exclusius i definitius per l'estètica de determinat moment, han estat menyspreats per generacions següents. En aquests daltabaixos, lògicament, hi ha tingut el seu paper la tècnica, El coure que avui utilitzem és ben diferent del que es gravava en el segle XVII, com hi ha també utensilis i materials que ja ningú no fa servir. És força important conèixer i exposar quin era el rol d'un procediment qualsevol en una època qualsevol, saber com es gravava en un determinat temps per ampliar, decididamente, la nostra visió de la Història. b) Històric: Aquest estudi ens ha permès refer i ampliar una mica la història de la tècnica del gravat calcogràfic a Espanya. Qüestions com quan s'introdueixen els procediments i quan deixen de practicar-se, com evolucionen i es modifiquen, amb quins objectius s'apliquen i a on escoles i tallers oficials o privats , qui els practica artistes, gravadors, pintors. , quines eines i materials s'han mantingut, quins han quedat obsolets, quins s'han incorporat de nou. totes aquestes qüestions pertanyen a l'evolució històrica. Per altra banda, l'estructuració de la nostra investigació segueix el fil diacrònic. Els aspectes presentats fins ara són bàsics per copsar la calcografia en la seva dimensió teòrica. Però en manquen d'altres com ara l'aplicació d'aquesta teoria en l'ensenyament. Cal tenir present només que la finalitat per la que s'han escrit els manuals tècnics de gravat al llarg de la història no ha estat altra que aquesta: ensenyar. c) Ensenyament del gravat: Per desenvolupar aquest tema ens hem centrar en les Acadèmies de Belles Arts, des de la seva fundació a mitjans del segle XVII a l'aparició més endavant de les Escoles de Belles Arts. Ha estat més difícil conéixer l'ensenyament privat en tallers de gravadors, atès que d'aquest ensenyament no es conserva documentació escrita. És de suposar que les tècniques s'aprenien a mesura que s'anava ajudant i observant al Mestre. Hem de destacar també la influència de les agrupacions, col.lectius i cercles artístics que, a partir de la segona meitat del segle XIX, floreixen a la Península i que contribueixen per mitjà del discurs i de l'exemple a potenciar aquest art. Les seves iniciatives s'exterioritzen en exposicions, concursos, revistes i altres manifestacions culturals. A diferència de l'ensenyament gremial, l'ensenyament oficial és més fácil de refer, ja que es conserva força documentació (Llibres de Juntes, butlletins, discursos d'acadèmics, informes.) i alguns historiadors hem contribuït a la seva difusió. Una part important del manuals estudiats s'han utilizat en els centres educatius, constituïnt el suport teòric que alleugeria la feina de l'aprenent. En el segle XVIII, M. Salvador Carmona, director de gravat de San Fernando, recomanava els seus alumnes el tractat de Rueda. Alguns teòrics del nostre segle segueixen citant-lo i reprodueixen eles seves estampes en llurs manuals. S'ha dit que l'acadèmia va ser molt perjudicial pels artistes, sotmetent-los a una normativa molt rígida que eliminava l'expressió i la creativitat. Aquest judici no és pas desencertat però cal tenir present també els seus aspectos posititus, moltes vegades no reconeguts públicament. Gràcies a l'Acadèmia les tècniques calcogràfiques manuals han perdurat fins els nostres dies, i en els moments de més crisi que podrien haver implicat la seva desaparició s'han de reconèixer les iniciatives oficials i l'esforç de molts gravadors i professors per potenciar-lo, finançant col.leccions, concursos, exposicions, etc. Els manuals de calcografia constitueixen l'element bàsic a partir del qual s'ha originat aquest estudi. Aquests manuals, a més, són fruit també d'un llarg procés històric. Cal tenir present, per exemple, que la majoria de textos estudiats són traduccions més o menys explícites de manuals estrangers. Aquestes traduccions, algunes vegades, han estat realitzades per autors poc versats en el gravat, la qual cosa ha provocat errors prou considerables. Amb aquesta situación no farà estrany que ens trobem amb un confusionisme lèxic important. És per això que s'ha procurat també posar una mica d'ordre en el lèxic calcogràfic tot i unificant conceptes. Amb aquesta intenció s'ha elaborat un vocabulari del gravat, seguint la metodologia i l'assessorament del Centre de Terminologia (TERMCAT). Creiem que aquesta investigació ha servit per conéixer una part del gravat del nostre país força desatesa fins al moment: la tècnica calcogràfica, que hem intentat abordar des dels seus vessants tècnic, pedagògic i lingüístic a travès de la bibliografia original. Hem intentat oferir una visió general interdisciplinar, i obrir una porta a futures investigacions sobre el tema a travès de l'estudi crític/analític de la bibliografia sobre la tècnica del gravat calcogràfic.