Flora and vegetation of the Guayana highlands : past dynamics, global warming and conservation guidelines = Flora i vegetació de les Terres de Guayana : dinàmica del passat, escalfament global i directrius de conservació

摘要

Aquesta tesi té com a objectiu l'estudi de la flora i la vegetació de les Terres Altes de Guayana (TAG), un conjunt de -50 muntanyes tabulars (anomenades tepuis) situades al nord d'Amèrica del Sud, amb especial èmfasi en la potencial migració altitudinal de les plantes vasculars com a resposta a l'escalfament global. Els cims dels tepuis contenen una diversitat i endemisme de plantes vasculars excepcional. Aquest estudi suggereix que el 30-50% de les espècies endèmiques de les TAG podrien desaparèixer per pèrdua total d'hàbitat cap a l'any 2100 segons els escenaris d'escalfament B1 (més optimista) i A2 (més pessimista), respectivament. S'ha calculat un Valor d'Impacte Ambiental per a cada espècie amenaçada per a la posterior classificació d'aquestes espècies en categories de prioritat (10 pel B1 i 13 per l'A2), les quals haurien de ser utilitzades en una seqüència cronològica per orientar les accions de conservació i recerca. Posteriorment, s'ha establert una línia base de diversitat florística, endemisme i vegetació al cim del Roraima-tepui per a la verificació del fenomen migratori a les TAG. L'inventari florístic d'aquest cim tepuià conté 227 espècies, incloent 44 nous registres, una espècie nova per a la ciència i 13 espècies exòtiques. S'han identificat cinc tipus de comunitats vegetals principals, amb les seves corresponents espècies diagnòstiques. També s'ha dut a terme una caracterització ambiental d'aquestes comunitats. Finalment, l'estudi paleoecològic de la seqüència sedimentària del Uei-tepui ha permès documentar la resposta de les espècies als canvis ambientals dels últims 2000 anys. Els resultats suggereixen que el foc ha estat el principal factor que ha modelat la vegetació del Uei durant aquest període. Els esdeveniments de focs locals molt probablement van ser causats per activitats humanes i van assolir el cim des de la Gran Sabana afavorits per les condicions climàtiques. La preservació de la flora de les TAG enfront de l'escalfament global s'hauria d'adreçar, com a mínim parcialment, mitjançant tècniques de conservació ex situ, a causa de la naturalesa de l'amenaça (pèrdua d'hàbitat). No obstant, la documentació en aquest estudi d'altres impactes humans (trepig de la vegetació, espècies exòtiques, canvis en les propietats del sòl, etc.) i l'aparició del foc com a potencial agent pertorbador del bioma tepuià posen de manifest que la conservació in situ mitjançant àrees protegides pot ser també molt important.