Antibiotic resistance genes in the viral DNA fraction of environmental samples = Gens de resistència a antibiòtics en el DNA de la fracció vírica de mostres ambientals

摘要

[spa] La tesi doctoral que es presenta a continuació té com a objectiu principal l’estudi de gens de resistència a antibiòtics de rellevància clínica en la fracció de DNA de partícules de bacteriòfags aïllades de diferents tipus de mostres ambientals per tal de determinar la importància dels bacteriòfags com a vehicles de mobilització de gens de resistència a antibiòtics entre bacteris. S’ha estudiat un ampli espectre de gens de resistència a antibiòtics com a representants dels grups principals descrits actualment en la nostra àrea geogràfica corresponent a tres β-lactamases (blaTEM, blaCTXM-1 i blaCTX-M-9), el gen mecA de resistència a meticil•lina en estafilococs, i els gens de resistència a quinolones qnrA i qnrS. Per això s’han analitzat diversos tipus de mostres procedents d’aigua residual municipal, d’aigua de riu i d’aigua residual amb contaminació fecal animal per tal de quantificar els gens de resistència a antibiòtics d’interès en DNA aïllat de bacteriòfags. Durant els diferents estudis s’ha intentat optimitzar la metodologia d’extracció de DNA de bacteriòfags així com els controls corresponents per garantir l’amplificació de DNA encapsidat i l’eliminació de qualsevol DNA lliure present a les mostres i de qualsevol possible vesícula amb DNA al seu interior. Per altra banda, també s’ha determinat la capacitat funcional dels gens de resistència detectats en DNA de fags i per això s’han realitzat experiments de transformació a partir de soques bacterianes sensibles a un determinat antibiòtic amb l’objectiu d’incorporar la resistència i per tant, esdevenir resistents a l’antibiòtic en qüestió. També, s’ha estudiat la influència de determinats compostos implicats en la inducció del cicle lític de bacteriòfags temperats, en l’augment en el nombre de còpies de gens de resistència a antibiòtics en DNA present en la fracció de fags de l’aigua residual. Finalment, degut a la importància de la transferència horitzontal de gens com a mecanisme de dispersió de la resistència a antibiòtics en el medi ambient i en clínica s’han dut a terme experiments de transducció per tal d’intentar reproduir in vitro el procés que tindria lloc de manera natural.