Claudius Ptolemy and Self-Promotion. A study on Ptolemy’s intellectual

摘要

[cat] L’objectiu de la tesi doctoral és estudiar la figura del matemàtic Claudiu Ptolemeu en el context social i intel•lectual del seu temps i del seu ambient, és a dir, l’Alexandria romana del segle II dC. La tesi argumenta que Ptolemeu no va ser aliè al clima general de competició de coneixements que es dóna en aquesta època, ben estudiat en la bibliografia recent en el cas de Galè. Ptolemeu, en contrast amb aquest autor, no proporciona en la seva obra dades evidents sobre el seu entorn, però això és habitual en els textos matemàtics grecs, on l’estil està molt fixat i on les digressions com les que trobem en Galè gairebé no hi tenen cabuda. Així doncs, la metodologia usada en aquest estudi és indirecta, consistent en cercar possibles indicadors de la relació entre Ptolemeu i els seus contemporanis. La primera part de la tesi analitza en profunditat aspectes d’aquest tipus presents en les tres obres de Ptolemeu considerades més primerenques, la Inscripció de Canopus, els Harmònics, i Sobre el criteri i la facultat prinicipal. En cadascuna d’aquestes obres s’observa una secció final en la qual Ptolemeu tracta d’integrar la recerca científica de la part principal dins de tradicions platòniques ja testimoniades en autors anteriors, derivades sobretot de desenvolupaments de l’anomenat Platonisme mitjà alexandrí (especialment Eudor d’Alexandria) a partir del Timeu. Es podria dir que Ptolemeu fa servir aquest platonisme pitagòric per crear una màscara filosòfica en aquests tres textos, una personificació que és possible trobar, més deslligada de la investigació principal, també en l’Almagest. La curiosa divisió dels textos que es pot observar en vàries obres, especialment en les tres primerenques, podria tenir a veure amb aquesta escenificació. En general aquest actitud es pot comparar amb les pràctiques retòriques de l’època, en les quals la imitació i l’aparença externa són importants elements estratègics. Ptolemeu podria haver usat aquestes eines per presentar la matemàtica com a coneixement imprescindible, com la ‘veritable’ filosofia, dins de la paideia grecoromana. Un altre aspecte important del context de Ptolemeu és el seu dedicatari Syrus, per al qual proposo una identificació amb un individu de l’elit romana, testimoniat en vàries fonts, que hauria exercit de protector per a Ptolemeu.